Camp de blauets acull el teu silenci.
Fora camí, vetllada per lluernes,
la teva pau invoca la collita.
T’absorbirà l’arrel de la pomera
i, vegetal, només en temps propici,
seràs desig aeri, polpa tendra.

On fareu nit colomes del meu somni?
On tindreu solc llavors del meu designi?
Quan a galop s’atancen els contraris
i germandats de boires malastrugues
de l’horitzó debanen la madeixa,
tocatardà, reposo ran de marge.
No desistir suposa la demora,
deixar passar, sovint, núvols de cendra.